Reforma fiscal: Especial Administradors

descargaContinuant amb la reforma fiscal, avui tractarem la fiscalitat dels administradors de les Societats de Capital (SL, SA, SLU,..), aquestes novetats ja estan en els nostres altres resums monogràfics d’altres impostos, però hem considerats important fer un monogràfic sobre els administradors.

1. IRPF: Reducció de les retencions del 42 al 35 per cent

En línia amb la minoració de la tributació prevista amb motiu de la Reforma Fiscal, el percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments del treball que es percebin per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les juntes que facin les seves vegades, i altres membres d’altres òrgans representatius, es reduirà pel 2015 el 37% de retenció i pel 2016 el 35%. No obstant això, quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros, el percentatge de retenció i ingrés a compte serà del 20% pel 2015 i el 19% pel 2.016.

2. Impost de Societats:

Deixen de tenir la consideració de liberalitat les retribucions als administradors derivades de l’acompliment de funcions diferents a les corresponents al seu càrrec. En matèria de despeses no deduïbles, l’article 15 de la futura Llei de l’Impost de societats estableix la no consideració com a donatius o liberalitats de les retribucions als administradors, per l’acompliment de funcions diferents a les corresponents al seu càrrec (com les funcions d’alta adreça o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat), amb independència del caràcter mercantil o laboral de la seva relació amb l’empresa. Amb això es resolen els problemes interpretatius que vénen restringint la deducció d’aquestes retribucions, com és la “doctrina del vincle”, basada en una doctrina jurisprudencial que considera que quan en un mateix subjecte conflueix el càrrec d’administrador amb l’exercici de funcions executives d’alta adreça, preval la vinculació mercantil com a administrador sobre la relació laboral com a alt executiu. Segons la citada doctrina, semblaria absurd contractar a una persona per realitzar unes labors que estatutàriament està obligat a realitzar fins i tot, si així es determina, de manera no remunerada. Com a contribució a aquest canvi de consideració legal hem de ressaltar la recent doctrina emanada per la Direcció general de Tributs qui ha acceptat en les seves últimes resolucions que les retribucions percebudes per un soci majoritari, administrador únic amb càrrec gratuït segons els Estatuts, siguin compatibles amb el cobrament per les labors no enquadrades en les funcions d’adreça, sempre que es compleixin la resta dels requisits legals establerts. Igualment, l’Audiència Nacional, també ha aportat el seu granit de sorra, en admetre en la recent sentència de 3 abril de 2014, que el Compte de Pèrdues i Guanys ha d’incloure “necessàriament” la retribució corresponent als administradors socials per ser aquesta una despesa més de l’empresa per a l’obtenció de beneficis. Segons aquesta sentència quan l’administrador és al mateix temps accionista majoritari, és necessari distingir a l’efecte de la deducció per l’Impost de societats quan la retribució satisfeta és conseqüència de la prestació de serveis o quan és mera retribució de capital, pel que exigeix que resulti provada la prestació dels serveis que es retribueixen. En síntesi, les diferències amb la Inspecció se centren a determinar què part de la retribució es rep com a administrador i quin com a treballador que realitza labors diferents de les pròpies d’un administrador. La cerca de solucions a la qüestió plantejada pansa per recórrer al Projecte de Llei (d’imminent aprovació) sobre el Govern Corporatiu de Societats de Capital que modifica el règim de retribució dels administradors. En aquest sentit, hem de tenir en compte que en la futura regulació mercantil:

  • S’estableix que seran els Estatuts socials els que disposin el sistema de remuneració dels administradors per les seves funcions de gestió i decisió, amb especial referència al règim retributiu dels consellers que exerceixin funcions executives.
    1. Es contínua presumint que el càrrec d’administrador és gratuït, excepte en les societats cotitzades, en les quals operarà la presumpció de retribució del càrrec. En aquests casos, se sotmetrà a la junta general d’accionistes l’aprovació de la política de remuneracions, que tindrà caràcter plurianual.
    2. Es garanteix que sigui la junta general d’accionistes la que retingui el control sobre les retribucions, incloent els diferents components retributius contemplats, els paràmetres per a la fixació de la remuneració i els termes i condicions principals dels contractes.
    3. Es determina que l’import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals haurà de ser aprovat per la junta general i romandrà vigent en tant no s’aprovi la seva modificació. Tret que la junta determini una altra cosa, la distribució de la retribució entre els diferents administradors es disposarà per acord d’aquests i, en el cas del consell d’administració, per decisió de l’òrgan, que haurà de prendre en consideració les funcions i responsabilitats atribuïdes a cada conseller.
    4. Es pretén buscar un sistema de remuneració orientat a promoure la rendibilitat i sostenibilitat a llarg termini de la societat incorporant les cauteles necessàries per evitar l’assumpció excessiva de riscos i la recompensa de resultats desfavorables.

En definitiva, a partir de l’aprovació d’aquesta reforma mercantil, la remuneració dels administradors deurà en tot caso guardar una proporció raonable amb la importància de la societat, la situació econòmica que tingués a cada moment i els estàndards de mercat d’empreses comparables. Sigui com sigui, recordi que a partir de 2015 i des del punt de vista fiscal, les retribucions dels administradors per l’acompliment de funcions d’alta adreça, o altres funcions derivades d’un contracte laboral no es consideraran expressament i automàticament com a donatiu i liberalitat, i en conseqüència seran despesa deduïble.